enfants

A França, la llei del 5 de març de 2007 que reforma la protecció de la infància ha emplaçat la necessitat de diversificar les modalitats d’acollida dels infants dins el marc de l’acompanyament d’infants en situació de perill, i ha obert la possibilitat de col·locar el nen al domicili dels seus pares.

Per als professionals francesos, assegurar la seguretat, la salut, l’educació d’un infant al domicili dels seus pares suposa revisar les seves modalitats d’intervenció. L’acolliment a domicili fa reconsiderar la noció de les competències parentals previstes. Insisteix també en la presa en consideració de les competències parentals dins el suport donat a les famílies.

A Catalunya, a la comarca de l’Alt Empordà, s’ha desenvolupat un nou recurs: l’Espai de Formació per a les Famílies, iniciat el 2013 pel Consell Comarcal, que implica 20 famílies cada any. Aquest dispositiu pretén:

  • reforçar les aptituds ;
  • millorar les competències parentals i l’atenció mèdica dels grups desafavorits.

 

Aquesta experiència ha mostrat alguns resultats significatius a diferents nivells: l’adquisició d’autonomia per part dels usuaris i la introducció de nous mètodes d’intervenció en els serveis socials orientats a la persona. A Catalunya, a priori, l’acolliment no està excessivament sotmès a processos judicials i se sol·licita la intervenció de la família en el sentit ampli de la paraula per a l’acolliment d’infants en perill; a França, per contra, el recurs a la decisió judicial és majoritari pel que fa a la protecció de la infància. Així doncs, resulta essencial compartir les experiències catalanes i franceses sobre aquestes qüestions per tal de progressar col·lectivament en l’acompanyament i l’acolliment dels infants i les famílies, i beneficiar-se de les experiències a banda i banda de la frontera.

L’acompanyament de les famílies suposa per als professionals, desenvolupar competències específiques que els permetin implicar als pares en l’educació dels seu/s fill/s i transmetre’ls (o retornar-los) el sentit de la responsabilitat dins el respecte dels drets dels infants. La col·locació de l’infant, quan s’imposa, significa una ruptura en la trajectòria d’un nen o d’un adolescent que pot generar trastorns afegits a les dificultats ja identificades. Com identificar-los i prevenir-los? Amb la llei francesa de protecció de la infància del 5 de març de 2007, com treballar amb els pares pels quals el sentit de la col·locació a domicili segueix sent una noció delicada d’entendre?

 

Objectius generals de l’activitat


 

  • construir eines compartides i desenvolupar noves experteses en matèria d’acompanyament a les famílies, de col·locació de l’infant a domicili i amb la família en sentit ampli;
  • organitzar visites d’estudi in situ a institucions i/o organitzacions socials;
  • treballar a partir de les experiències dels professionals amb famílies franceses i catalanes;
  • promoure la participació dels professionals i desenvolupar competències específiques que els permetin implicar els pares en l’educació dels seu/s fill/s i transmetre’ls (o retornar-los) el sentit de la responsabilitat en el respecte dels drets dels infants.

 

L’equip de l’activitat “Acompanyar els professionals que treballen amb infants en situació de perill i les seves famílies / Prendre en compte les competències parentals”


 

Portadors de l’activitat: Mónica GUERRERO-ROSSET i Marion VERNAY – IRTS Perpignan.

L’equip de l’activitat: Mónica GUERRERO-ROSSET (Référente pédagogique sur les actions transfrontalières – IRTS Perpignan), Marion VERNAY (Coordinatrice projets transfrontaliers et européens – IRTS Perpignan), Viviane MUNOZ (Institut Saint-Simon ARSEAA) i Imma QUINTANA (Consell Comarcal de l’Alt Empordà).