enfant

L’acollida de persones en situació de discapacitat és una qüestió transversal que afecta el conjunt de les polítiques públiques i els diferents àmbits sanitari, social i educatiu. Les orientacions europees busquen donar suport a les línies de treball que permeten lluitar contra les discriminacions i valorar la inclusió social de tots.

Tanmateix, la trajectòria dels infants en situació de discapacitat i de les seves famílies es revela sovint complexa i amb nombroses ruptures (sovint per manca de fluïdesa i de connexió entre els membres dels dispositius i les trajectòries d’acompanyament). Malgrat aquestes orientacions estan inscrites al marc europeu i legislatiu francès, especialment, les lleis de 2002, 2005 i els decrets 2000/2007/2010 del sector de la primera infància, les evolucions de les pràctiques i representacions són lentes. La situació d’aquests nens i de les seves famílies dins les estructures de la primera infància, ha millorat en termes de dret a l’acollida. Però pel que fa a les pràctiques i el coneixement dels dispositius, no s’ha seguit la dinàmica impulsada pels textos.

En efecte, les orientacions actuals posen en dubte les compartimentacions de les estructures: educatives / socials / sanitàries / especialitzades. Els actors implicats en l’entorn de l’infant en situació de discapacitat i la seva família han estat fins ara més confinats en els seus sectors d’intervenció (molts professionals expressen sovint la sensació de manca de competències i/o la por de la discapacitat…). Resulta doncs fonamental donar suport al treball en xarxa, ja que la compartimentació dels diferents sectors d’intervenció, la fragilitat de les interconeixences i de les transversalitats dels treballadors socials i dels diferents professionals de l’acollida són sovint obstacles pel treball d’acollida i d’inclusió.

De manera més global, a nivell de la societat s’observen resistències per una obertura a l’alteritat i a les diferències, alhora que sobre el terreny, les pràctiques professionals són poc adaptades a l’acolliment de la diferència i de les deficiències quotidianes. El nostre paper com a actors i observadors implicats en aquestes qüestions, ens permet detectar les mancances, les necessitats de formació i d’acompanyament expressades pels professionals de l’acollida i pels estudiants en treball social. Així doncs, s’ha d’afavorir l’evolució necessària del funcionament d’estructures, xarxes, institucions (escoles / estructures d’acollida de la primera infància / establiments especialitzats…) dins les nostres formacions i la dinamització de les xarxes de professionals dels territoris.

 

Davant d’aquests reptes de cohesió social, tolerància, acollida de la diversitat i de la complexitat de l’articulació entre els diferents actors i les diverses cultures professionals:


 

  • Quins dispositius de formació de treballadors socials són necessaris per acompanyar aquests reptes?
  • Com fomentar el treball de cooperació per facilitar la trajectòria i l’acompanyament dels pares tot millorant el procés d’inclusió dels infants en situació de discapacitat?

 

Aquestes constatacions estructuren les orientacions d’aquesta activitat dirigida:


 

  • als professionals i a les xarxes: treball de reconeixement interprofessional i pràctiques entre partícips (sector de l’educació i mèdic-social);
  • al nen i la seva família: evolució de les pràctiques d’acollida de l’infant en situació de discapacitat dins les estructures de la primera infància (centres d’acollida infantils, parvularis, centres de lleure…);
  • a la formació professional dels treballadors socials.

 

Objectius generals de l’activitat


 

  • Desenvolupar el treball en xarxa i les pràctiques de cooperació entre partícips i interinstitucionals.
  • Millorar les pràctiques d’acolliment de l’infant en situació de discapacitat i de la seva família.
  • Incloure dins la formació dels treballadors socials la necessària consideració de la discapacitat i les accions que facilitin els objectius de cohesió social.

 

L’equip de l’activitat “Establiment d’una xarxa transfronterera en relació a l’acollida d’infants en situació de discapacitat i la seva família”


 

       

 

Portador d’activitat: Viviane MUNOZ– Institut Saint-Simon ARSEAA

L’equip de l’activitat: Viviane MUNOZ (Institut Saint-Simon ARSEAA), Mariane BERTRAND (Institut Saint-Simon ARSEAA), Michèle DUCHATEAU (Responsable de la filière Educateur-trice de Jeunes Enfants – IRTS Perpignan), Mónica GUERRERO-ROSSET (Référente pédagogique sur les actions transfrontalières – IRTS Perpignan) i Marion VERNAY (Coordinatrice projets transfrontaliers et européens IRTS Perpignan).