troubles

Un mòdul de formació innovador: per a una millor atenció dels trastorns psíquics i traumàtics dels refugiats i sol·licitants d’asil acollits a les institucions franceses i catalanes.

Aquesta activitat –un estudi de recull de dades, mitjançant observació i entrevistes de camp, sobre les institucions que acullen migrants i sol·licitants d’asil– pretén aportar un punt de vista per a la comprensió de la realitat que ens és desconeguda, en concret, de les formes d’acompanyament i d’atenció de migrants en situació de vulnerabilitat psíquica acollits a l’altra banda de la frontera. Efectivament, tot i la proximitat geogràfica i cultural entre França i Catalunya, i del fet que pels dos territoris passi una de les principals vies migratòries des dels suds cap a Europa (Tarrius, 2007), les connexions són minses –per no dir inexistents– entre els dispositius d’acollida francès i ibèric.

Les dades recollides en una primera prospecció realitzada entre els professionals d’estructures d’acollida del departament francès de l’Ariège (concretament, a Pamiers) i de Girona confirmen no tan sols l’absència de contactes sinó també la manca de coneixements sobre contextos, estructures i modalitats de les intervencions amb migrants al territori contigu. La identificació, a una i altra banda de la frontera, de la importància que es dona al trastorn psíquic i traumàtic a la institució i al seu tractament, permetrà fer balanç de la realitat existent, utilitzant la perspectiva comparatista en relació amb un cert nombre de temes rellevants com, per exemple, l’interès que s’atorga a la qüestió dins les estructures. Com es tradueix? Es pot mesurar per mitjà, per exemple, de les referències a un corpus específic o, fins i tot, a una autoritat local, nacional o internacional? Com estan sensibilitzats els professionals en relació a la qüestió? Quins mitjans han emprat (trobades, formacions, lectures…)?

Aquesta primera pregunta comporta l’aspecte dels sabers clínics i terapèutics utilitzats a la institució. Dins un context de generalització de l’enfocament anglosaxó de tipus DSMV o de l’evidence based psychiatry, quines són les eines de diagnosi i terapèutiques identificades –psicoteràpies, tractaments medicamentosos, model intercultural, sistèmic o psicoanalític…? Es fa referència a enfocaments específics, com els models d’intervencions heretats de l’etnopsiquiatria de Georges Devereux (Devereux, 1971) –etnopsiquiatries a la Tobies Nathan (Nathan, 1986) o psiquiatria transcultural desenvolupada per Marie Rose Moro i el seu grup (Moro et alii, 2004) ? S’experimenten eventualment formes d’innovació o d’hibridació?

La referència a un model d’intervenció històricament vinculat a França i, per ser més precisos, a la seva capital*, comporta també la consideració de la qüestió de la influència de les tradicions nacionals i locals –en particular, la cultura del “lloc”– sobre l’atenció dispensada, com per exemple la psicoanàlisi a França o el paper de l’església catòlica a Espanya. Quines són aquestes influències circumscrites a un territori i a una història, i de quina manera impregnen les practiques actuals?

Altres temes proporcionaran més punts de comparació com, per exemple, els valors que donen suport a la pràctica, les formes i les orientacions respectives del treball en equip i en xarxa, el recurs a la interpretació o la formació de personal.

Amb el temps, l’enquesta ha de permetre obtenir un cert nombre de recomanacions i propostes de bones pràctiques en relació als temes comparats, per tal de millorar la identificació i l’atenció dels trastorns psíquics dels migrants, i també per humanitzar més la institució en els diferents estadis de l’acompanyament.

Per tal de donar validesa a les constatacions, cal assenyalar que la pertinència de l’acció proposada té una importància particular en una actualitat de migracions particularment densa.

 

Dins del context general de reforçament dels intercanvis transfronterers, aquesta activitat pretén:


 

  • Establir una xarxa sostenible entre estructures franceses i catalanes en els llocs on en mancaven fins el moment.
  • Les dades obtingudes durant l’enquesta (constatacions, recomanacions, propostes de bones pràctiques…) han de ser valoritzades en el camp de la formació en treball social mitjançant una mutualització dels coneixements entre ambdues bandes dels Pirineus; d’un costat, en formació contínua i, de l’altre, en formació inicial per mitjà d’un projecte de cotitulació franco-català.
  • Els resultats de l’enquesta seran també difosos en forma de publicacions i seminaris, per tal de contribuir, dins una perspectiva transfronterera, a la millora qualitativa de l’acollida a les institucions en els diferents estadis de l’acompanyament global (qualitat de l’acollida, gestió de la vida diària, anticipació de la sortida i de les seves conseqüències, etc.) i de l’acompanyament envers la salut somàtica i psíquica.

 

* L’hospital Avicenne de Bobigny i el Centre Georges Devereux a París són llocs que segueixen estretament vinculats a la història de les etnopsiquiatries.

 

L’equip de l’activitat “Trastorns psíquics i traumàtics dels refugiats i sol·licitants d’asil”


 

 

Portador de l’activitat: Slimane TOUHAMI – CRFMS ERASME

L’equip de l’activitat: Slimane TOUHAMI (CRFMS ERASME), Henri SANTIAGO SANZ (CRFMS ERASME), Violeta QUIROGA (Université de Barcelone),  Dolors JUVINYÀ (Université de Gérone) i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà