IVG

La legislació en matèria de terminis legals de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) varia en el si dels països europeus* provocant moviments transfronterers de dones franceses envers clíniques estrangeres. Aquestes diferències legislatives en matèria de termes legals per recórrer a una IVE, juntament amb la lliure circulació de les persones, permeten a les dones “fora de termini” o “fora del marc legislatiu” a França tenir accés a la IVE en altres països de la Unió Europea. Estan especialment implicats dos països fronterers: els Països Baixos i Espanya.

Constatació


 

Pel que fa a aquest últim país, diverses clíniques de Girona o Barcelona formen part dels llocs identificats que responen a aquestes demandes específiques, principalment, de dones franceses que han sobrepassat el termini en el seu país. Per la seva situació geogràfica, el departament francès dels Pirineus Orientals és un laboratori d’anàlisi privilegiat per analitzar aquests efectes frontera. Si bé aquest fenomen es produeix a aquest espai català transfronterer, concerneix dones del conjunt del territori francès (i potser, més enllà) i, al mateix temps, aporta informació sobre l’accés a la IVE en general i els seus disfuncionaments.

Existeixen molt pocs treballs dins les ciències humanes i socials sobre la temàtica de la IVE i els estudis sobre la mobilitat transfronterera lligada a aquesta qüestió són inexistents. Gran part dels treballs realitzats tracten la qüestió de la IVE des d’una perspectiva específica: comparacions legislatives entre els països europeus, història de l’avortament del segle XIX al segle XX, estudis estadístics sobre el recurs a la IVE, atenció mèdica i llocs d’acollida específics, salut pública i sexual, debats polítics i religiosos sobre la qüestió, etc. Certament, aquests treballs permeten tractar la IVE com un fenomen social però deixen a l’ombra l’experiència que hi ha al darrere amb les seves dinàmiques concretes i els sentiments que provoca.

 

Anàlisi de la situació


 

La presentació objectiva de la situació aspira no només a compendiar les dades existent sobre la IVE (constitució d’una bibliografia), sinó també a fer un diagnòstic de l’accés a la IVE en el departament francès dels Pirineus Orientals, atenent a les mobilitats entre França i Espanya en matèria d’IVE: llistar les persones ateses pels dispositius a diferents nivells, identificar les clíniques catalanes implicades, esbrinar les modalitats d’atenció sociosanitària de la IVE en aquestes clíniques, etc.

Efectivament, les dones que es veuen obligades de creuar una frontera per realitzar una IVE posen de manifest les dificultats d’accés a la IVE a França i les restriccions legislatives. A més a més, la llei no s’aplica de manera uniforme en el conjunt del territori i l’accés de les dones a França a una IVE segueix sent difícil, especialment en algunes regions.

Diverses raons poden explicar-ho:
el tancament d’establiments que practicaven la IVE (130 en 10 anys segons l’Alt Comissariat francès per a la igualtat entre homes i dones). Aquests tancaments allarguen automàticament el temps d’espera, augmentant així el risc per a les dones de trobar-se fora dels terminis legals;
tot i els avenços, la pràctica de la IVE segueix sent un acte mèdic singular que cristal·litza reticències morals i ètiques del personal mèdic (clàusula de consciència, pressió moral, sentir-se jutjat, fins i tot culpabilitzat per les seves decisions, etc.);
rigidesa de les comissions per a les Interrupcions Mèdiques de l’Embaràs (IME);
accions i comunicacions de grups antiavortament; malgrat el delicte d’obstrucció a la IVE queda recollit a la llei del 27 de gener de 1993 com a resultat de les accions reiterades dels “anti-IVE”, aquests moviments “anti-elecció” utilitzen altres mecanismes de comunicació.

 

Investigació qualitativa


 

Després d’haver efectuat l’anàlisi de la situació, la investigació qualitativa per mitjà d’entrevistes semidirectives es realitzarà, d’una banda, entre les persones concernides en diferent grau per la qüestió de la IVE a tots dos costats de la frontera (1r eix) i, d’altra banda, entre les dones que han recorregut o desitgen recórrer a una IVE a una clínica catalana (2n eix).

 

1r eix: entrevistes amb els diferents actors/actrius concernits en diferent grau per la IVE (en el sector sanitari i social, el mitjà associatiu, etc.)
  • A la Catalunya Nord (departament francès dels Pirineus Orientals):
    Atès que els mecanismes concretes del fenomen de les IVE transfrontereres són poc coneguts, es tracta en una primera fase d’identificar els professionals i/o militants implicats en la trobada, l’escolta, l’orientació o l’acompanyament de les dones que desitgen interrompre el seu embaràs, però que no ho poden fer al seu país. Es privilegiarà els/les professionals i/o militants dels sectors social i de la salut (infermers/es, llevadors/es, ginecòlegs/gues, treballadors/es socials) i dels drets de les dones (associacions feministes) a l’hora de recollir aquests discursos i aquestes experiències obtingudes de la pràctica sobre el terreny. Les entrevistes realitzades amb aquestes persones pretenen discernir millor la plaça que ocupa la possibilitat d’avortament a l’estranger en l’acompanyament de les dones: què s’està proposant a aquestes dones? S’autoritza a parlar de solucions alternatives a l’estranger o, per contra, es rebutja i per quines raons? Quines són per a aquestes dones les possibilitats o les solucions evocades (acceptació de l’embaràs no desitjat i de l’infant que naixerà, part anònim o secret…)? S’ha facilitat o organitzat l’orientació i l’atenció d’aquestes dones cap a clíniques estrangeres? Aquests/es professionals intercanvien informació sobre aquests casos? Coneixen l’existència de persones o llocs amb recursos en relació amb aquest tema en el departament dels Pirineus Orientals? Etc.

 

  • A Catalunya (província de Girona i/o de Barcelona) :
    Després de la identificació de les clíniques que acullen a aquestes dones franceses, es tracta de recollir el discurs del personal sanitari d’aquests centres sobre la presència d’aquestes dones en aquestes clíniques per a una IVE. És un fenomen recent? Ha augmentat aquests últims anys? Percep diferències amb les dones espanyoles (principalment, per l’absència de cobertura econòmica, la barrera de la llengua, el cansament del viatge, etc., en el cas de dones franceses) i com analitza l’arribada d’aquestes dones estrangeres? Quin és el seu parer sobre la llei i el sistema francès en matèria d’IVE? Finalment, més enllà d’aquestes preguntes, seria interessant veure com aquesta atenció es realitza i es justifica en aquestes clíniques privades (ajut a les dones, activisme pro IVE, aportació financera, etc.). El recull d’aquests relats es completarà amb entrevistes d’activistes de l’Institut Català de la Dona i d’associacions feministes.

 

2n eix: entrevistes a dones que ja han recorregut o desitgen recórrer a una IVE transfronterera

L’actualització de les trajectòries de vida i de l’experiència viscuda de la IVE és un enfocament original sobre un esdeveniment bastant corrent en la vida sexual et reproductiva de les dones, ja que una de cada tres dones haurà recorregut a una IVE durant la seva vida**.
A través la vivència d’aquestes dones es tractarà, d’una banda, de recollir la seva experiència singular (decisió d’interrompre un embaràs no desitjat) i, d’altra banda, el seu punt de vista sobre el dispositiu social i sanitari que limita l’accés a la IVE, així com, sobre les diferències legislatives entre França i Espanya. Si la realització d’una IVE a l’estranger permet a les dones arribar fins al final de la seva decisió, les condicions específiques d’accés a aquesta intervenció multipliquen les dificultats i augmenten les desigualtats entre les dones afectades. Efectivament, l’absència de reemborsament d’aquest acte (els preus varien entre 450 i 2.500 euros per intervenció), així com les despeses de viatge (variables en funció de la regió francesa d’origen) imposa a les dones reunir una quantitat de diners important en un temps molt curt, exigència que trenca amb l’habitual cobertura econòmica dels actes mèdics a la que està acostumada la població francesa.

 

* Als hospitals públics, aquest termini legal és de 12 setmanes d’amenorrea a França, 14 setmanes d’amenorrea a Espanya, 22 setmanes d’amenorrea als Països Baixos i 24 setmanes d’amenorrea a la Gran Bretanya. Les clíniques privades practiquen les IVE més enllà d’aquests terminis, per exemple, fins a 22 setmanes a Espanya.

** Bajos N., Prioux F., Moreau C., Increase of repeat abortion in France : from contraceptive issues to postponement of childbearingage, RevEpidemiol Sante Publique, 2013, 61 (4) : 291-8

 

L’équip de l’activitat “Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) i mobilitats transfrontereres”


 

     

 

Portadores d’activitat: Sophie AVARGUEZ (Maîtresse de Conférences, Directrice du Département de Sociologie de l’Université de Perpignan Via Domitia, EA 7397 CRESEM) i Aude HARLÉ (Maîtresse de Conférences, Université de Perpignan Via Domitia, EA 7397 CRESEM)

L’equip activitat: Sophie AVARGUEZ (Université de Perpignan Via Domitia), Aude HARLÉ (Université de Perpignan Via Domitia), Marion VERNAY (Coordinatrice projets transfrontaliers et européens – IRTS Perpignan), Mónica GUERRERO-ROSSET (Référente pédagogique sur les actions transfrontalières – IRTS Perpignan) i Nathalie ROIGT (Responsable de la filière Assistant-e de Service Social – IRTS Perpignan).